FUTURS ESTUDIANTS D'ARQUEOLOGIA

pdf
Per la seva pròpia naturalesa interdisciplinària, l'exercici de l'arqueologia necessita una preparació molt específica. L'arqueologia és l'única pràctica professional de l'àrea d'humanitats l'exercici de les quals està específicament regulat per la normativa legal. Amb un grau d'Arqueologia es podrien satisfer per fi els seus requisits legals: entre 1985 i 2002 s'han publicat a Espanya 15 lleis de Patrimoni Històric o Cultural. En totes elles, els béns de caràcter arqueològic es declaren de domini públic i les Administracions es fan responsables de la professionalitat d' aquells qui dirigeixen els projectes d'arqueologia, professionalitat que fins al moment no es correspon amb un títol acadèmic.

Com a resultat d'aquests imperatius legals, nombroses iniciatives al marge de les universitats, d'associacions professionals o seccions d'arqueologia de col·legis professionals, han vingut perfilant els drets i els deures de la professió arqueològica, redactant i aprovant codis ètics i, fins i tot, determinant qui ha de ser considerat/a com a arqueòleg/a i qui no, en un moviment social sense parangó en cap altre camp de les ciències humanes. És ja el moment, doncs, que la Universitat assumeixi un paper protagonista i actiu en aquesta iniciativa.

La recent publicació del Decret de Grau ofereix per primera vegada la possibilitat de disposar en l'àmbit universitari espanyol d'un grau d'Arqueologia. Aquest títol és el que faculta per a l'exercici professional i permet que l'arqueologia sigui una professió titulada (primer objectiu, per exemple, dels estatuts de l'Associació Professional d'Arqueòlegs d'Espanya, aprovats al gener de 1984).

Demanda social
Aquesta matèria és, de totes les pertanyents a l'àrea d'Humanitats, la que més pressupost mou al nostre país. La legislació actual obliga a les empreses constructores i a les especialitzades en avaluacions d'impacte ambiental a comptar amb informes d'impacte arqueològic i, en cas necessari, a desenvolupar excavacions abans de procedir a qualsevol transformació del sòl. Tot això s'ha posat de manifest en l'enquesta realitzada sobre les sortides professionals de la llicenciatura d'Història: les intervencions arqueològiques ocupen el segon lloc, després del tradicional primer lloc ocupat per l'ensenyament.
La creixent importància de l'arqueologia en la didàctica, la difusió i la gestió cultural, o de cara a una promoció turística de major qualitat, amplia el ventall de possibilitats laborals existents, tant a nivell estatal com a nivell europeu. A això se sumen les polítiques actuals de protecció i difusió del patrimoni com a eixos del desenvolupament local, que incorporen les restes arqueològiques als projectes de turisme cultural i els projectes de turisme assequibles més enllà de la temporada turística, amb la musealització de jaciments, la creació de centres d'interpretació, la millora i ampliació dels museus d'arqueologia, etc.

Interès acadèmic

El grau d'Arqueologia no és cap novetat als països de la Unió Europea, que vénen desenvolupant aquests estudis des de fa dècades. En realitat, la situació espanyola es pot considerar més aviat com una excepció, doncs, malgrat la llarga tradició en la investigació arqueològica, fins al moment no ha existit un títol d'Arqueologia.

Això es deu no solament a l'important paper que exerceix el patrimoni arqueològic en la construcció de la societat occidental contemporània, sinó també a la necessitat de comptar amb professionals capacitats per realitzar els milers d'intervencions arqueològiques que es duen a terme anualment al nostre territori (unes 1.500 a l'any sol a Catalunya). No obstant això, els nostres actuals llicenciats i llicenciades (en Història) es veuen exclosos d'aquestes borses de treball a l'estranger, a causa de la falta d'un títol corresponent (Arqueologia). D'altra banda, ens trobem en els nostres departaments amb becaris doctorals i investigadors postdoctorals procedents de l'estranger a els qui el Ministeri no reconeix el seu títol de grau per no existir un equivalent en l'àmbit estatal. En definitiva, la posició de les diferents branques de l'arqueologia en el sistema acadèmic espanyol resulta anòmala i representa un clar exemple dels desajustaments existents pel que fa a la resta d'Europa que l'espai universitari europeu desitja superar.
És per tant imprescindible la col·laboració entre els investigadors acadèmics i els arqueòlegs de professió lliure, dedicats a l'arqueologia preventiva i de gestió. La capacitat de generació de dades i registres arqueològics en els últims anys està sent aclaparant i suposa també una demanda molt intensa als investigadors acadèmics, perquè participin en el procés d'elaboració i interpretació posterior, que molt sovint les empreses d'arqueologia no poden desenvolupar per falta de formació, però també per limitacions temporals. S'estan donant, doncs, unes condicions de retroalimentació professionals-acadèmiques que no han de ser menyspreades i que exigeixen un disseny adequat i responsable de la formació que es va a oferir.